El Ioga per a nens va néixer en un moment on a les classes d’adults venien pares demanant informació per a apuntar als seus fills a Ioga. Alguns pares m'explicaven que tenien nens molt nerviosos, amb ansietat, inclús amb caigudes de cabell, nens que els hi costava molt posar atenció. Al principi els nens assistien a les classes d’adults però al cap d’un temps veient la demanda, em vaig plantejar obrir una classe especial per a ells. Dedicar-los la classe només als nens i així ho vaig fer.

La sessió s’enfoca d’una manera més atractiva, en forma de joc, de conte, d'història. Totes les postures de Ioga tenen noms d’animals, o noms d’elements de la naturalesa que ens facilita per exemple explicar un conte per anar lligant una postura amb l’altre.

Quan teníem un grup de nens a la classe, vaig veure que era necessari separar-los per grups d’edat, ja que en cada una es treballen i destaquen certs aspectes. Quan vaig tenir un grup gran és quan vam començar a fer els grups per edat, la qual cosa facilitava fer una incidència directe ens certs aspectes del nen segons l’edat i treballar molt més fluidament.

Al cap d’un temps, veient les classes de nens i les classes d’adults vaig veure una manera diferent de treballar les postures i treballar sobretot la comunicació. Provava la primera classe amb pare/mare i fill/a. Sempre en parelles vaig descobrir que podria treballar la comunicació entre el pare i el nen d’una manera extraordinària. De vegades amb els nens no ens entenem, sembla que vivim en móns diversos, l’adult tot i haver estat nen li és difícil posar-se al lloc del nen. En aquest espai que obríem treballàvem la comunicació, la relació, la confiança, la complicitat entre tots dos. Fent un treball molt potent i alhora de molta sutilesa vèiem que dia a dia, el nen i el pare obrien la consciència i s’aprofitava aquest espai per compartir i per expressar-se i que en el dia a dia és difícil que s’expressi pel ritme que portem.

Després d’aquest treball vull plasmar la meva experiència per ajudar a professionals, educadors, professors, pares per a estar una mica més aprop dels més petits i acompanyar-los a aquest procés que moltes vegades els adults busquem i que els nens ho tenen innat des de que neixen. La genuïnitat, l’espontaneïtat i la pura essència.

Donar les gràcies en primer lloc a Rosa Daniel qui em va formar i donar la oportunitat de començar les classes al seu centre, qui m’ha acompanyat en el meu procés personal i que sense ella tot això no hagués estat possible. Donar també les gràcies a totes persones que m’han acompanyat en aquest treball i també donar gràcies als nens, pura essència, i amb els què he après tot i m’han fet conèixer la nena que porto dins.